L'andromina andorrana

Aquest pais del Pirineu que es diu Andorra, una troçet de terra  que paga la penitencia de catalans i francesos desbocats en les seves ambiciones de domini i que finalment  el Compte Belloch va volguer salvaguardar de les urpes del Compte fe  Foix i les manipulacions d'Ermesenda te un valor historic incalculable i per aixo encara em sorpren cada vegada que vaig per allí a recordar la meva infantesa, quan no sabía res de tot aixo de les guerres entre germans i cosins i de la lluita pel poder.
En la última pasejada he fet una de les fotografies mes dolentes de la meva vida, he disparat sense convicció tot i sabent que podia ser una obra mestra, pero mira ja tinc l'Andromina mirant la ballarina i la grua, una de les poques que queden amb aixo de la crisi i, patapam disparo i m'envaig.
Pero ara me la remiro veig que  al bell mig de la Plaça del Poble al les vidrieres del Centre de Congresos una ballarina sembla que estigui volan i l'Andromina se la mira embedelit. Ell tan lleig i ella tan esbelta i bonica i al fons el reflexe de una grua que encara está dempeus després que durant els ultims 10 anys Andorra fos un orgasme constructiu. Un dia en parlarem de la famosa moratoria. 
L'Andromina es un descosit que es columpia i el columpio esta sostingut per una corda amb el nus de la soga del ahorcats. Una Andromina mes penjada que el penjat del jutjes. Tot plegat em porta a pensar que Andorra busca una modernització a base d'incoporar elements artístics de relevancia, vanguardistes i que imprimeixin un descarada intenció de estar al día. Han omplert la vall de ponts a lo Calatrava, el Pont de Paris, el de Madrid, les estatuates de Botero i osbre tot l'Andromina. No se com es titula aquesta obra macabra i desconec l'autor, jo l'he bateixada com Andromina i per mi es aixo, un ser descalabrat que a traves del reflexe del vidres es conmou amb la ballalrina i segurament s'enamora d'ella com un Quasimodo pirenec. 
No estic gens satisfet de la meva pitjor foto, pero he vist en ella un desitg del Poble Andorra de donar la talla en materia artística, pero no ho han aconseguit o si? ens falta el jutje implacable de les arts plastiques andorranas, en  Viladomat, que no era Andorrà pero va elevar aquest petit pais a la categoria de refugi de intelectuals valuosos. L'hi agradaría l'Andomina al Viladomat?.
No tinc resposta pero el menys l'hi he tret suca a la foto mes dolenta de la meva vida.