Duràn marxa sense rauxa

Juliol de 2003. Un excurssó organitzada per l'amic Josep Lluis Gonzalez ( "L'Anglès")  amb el tren Lleida La Pobla, dinaret inclós i visita a Collegats.
Duran Lleida un home afalbe, dialogant, obert, admirat, el polític més ben considerat del moment. 
Catalunya era el cap de llança d'una Espanya que sorprenía a l'Europa pel seu desenvolupament económic, per tot el que socialment había aconseguit i a Duran LLeida l'hi sobrexia l'èxit i no escatimaba exhibir les seves arrels.

Ara, les coses han canviat. Catalunya ja no es la locomotora d'Europa. Espanya està en entredit, el polítics tots assenyalats amb el dit de la corrupció i Duran s'enfronta a un gran dilema, la situació política no l'hi permet ser l'home amable que pacta en nom de Catalunya totes les concesions que hem fet a Espanya durante 30 anys. 

Catalunya está emprenyada i Espanya no respón. Duràn, el pont d'unió, no aconsegueix establir cap punt de trovada entre Espanya i Catalunya. L'hi queda la política internacional pero precisament es la que no vol seguir exercint. La seva tasca queda en entredit, éll mateix es qui la questiona. No se sent a Gust.

Duràn haurà de anara a Madrid a dir que s'absten en la votació sobre l'Abdicació de Juan Carlos I, l'hi ha de fer un lleig. Éll que tenía linia oberta amb la Zarzuela: "Hola Juan Carlos soy Duràn LLeida, Como te van las piernas"."
Éll que representava el seny dels catalans: "Hola Mariano, ya sabes que esto con cuatro duros lo arreglamos"
Éll que tapaba les miseries d'una relació que cada vegada s'apropa més a la realitat: Estém fins als nassos de l'Espanya solidaria que només mira cap a ponent i ens cargola económicament, a les escoles, a les entitas, que posa sota sospita tot el que te flaire català, ja no pot seguir fent de tapadora

Ja no volem que faci de tapadora, volem que Durán Lleida digui d'una vegada que ja n'estem fins al demunt. 

No volem que vagí a la Zarzuela a dorar la píldoa a Felip i Letizia, que si fás catalana l'obligarien a canviar la "z" per la "c".

Ja no l'hi queda rès per oferir a canvi a Madrid, perque no volem rès a canvi.

Ja no es necessari en Duran LLeida.

Tenía la posibiltat de arribar a la conclusió que ho ha provat tot i Espanya no ens ha donat rès, tenía al posibilitat de posar-se al costat dels emprenyats i aixecarse al Congreso de los Diputados i dir d'una vegada per totes: 
"Lo he intentado todo, pero no me habeis querido escuchar, por eso habeis perdido Catalunya y por eso me habeis perdido a mí". 

Acte seguit treure una estelada i deixar-la demunt de l'atril. Plantar d'una vegada l'Espanya que ell ha intentat dignificar i no ha volgut.

Pero em temo que aquesta posibilitat tampoc la fará servir. S'en anirá derrotat i capcot pero jo encara no perdo l'esperança de que finalment doni un cop de timó i tregui la rauxa.

Antoni Campañá Capella