El Factor humà

Ve de lluny. Era el mes de juny que el sol esta mol alt i entra be al peu de les esglesies. Es el que em disposava a fer, fotos de la Basílica de Santa María del Mar ben il-luminada. Probablement era el día 20  a un quart o des de tres. El sol dal de tot i mentre caminava prenent mides, mirant la llum de la façana apareix la senyora amb el barret taronja. Trec la màquina de la bossa, trec la tapa, la poso en marxa i encuadro ràpidament la foto sense temps de determinar ni l'exposició ni la velocitat, que per inercia havía posat a 250/s i el diafragma a 6,7, una miqueta de zoom y la senyora que venía recte com un fil fa un petit gir al moment de disparar la foto. Resultat inmillorable. Et pots pasar una setmana planificant una foto desde el carrer de  l'Argentería amb Santa María del Mar al fons, estudiar mil posibiltats, pero mai podràs planificar, si no es amb un maniquí, de tenir una dona amb un barret taronja i amb la cara mig girada. Reconec que la llarga experiencia com a reporter gràfic em va permetre enxampàr l'imatge. De vegades els fotografs de premsa hem d'anar rapids quasi be anticipars-nos als fets, pero moltes vegades hem de corre per enxampar el que está succeint.  Es aixi com la veig fer i com n'he fet d'altres. No es cap obra d'art pero sensa el factor humà a primer terme sería una foto terriblement vulgar. Sense el factor humà de la reacció ràpida mai hagues fet la foto. Es el que te el factor humà