Aiguabarreix

El nou centre comercial Las  Arenas, com tot alló que es publicita molt m'ha decebut. Ja veuras quines vites em deien, es genial, una pista d'atletisme al voltant, i els ascensors impresionants. Ralment el que ha estat a l'estació del metro de Hyde Park a Londres les escales mecaniques  ni fu ni fa alló si que fa baixada. Si es veritat que baixar-les es entretingut, pots admirar la oferta comercial amb perspectiva i be, es probablement l'atracció màxima de Las Arenas. Es tot baixant quant de sobte he vist una foto, a travers dels seus arcs arabs, i al fons de la plaça del Escorxador amb "La Dona i l'Ocell" de Joan  Miró. Entre mitg una moderna pantalla de fanals dels que no contaminen luminicament, que està de moda, pero trenquen l'estetica. Em venen de sobte pensaments entortolligats de barreiges de cultures. Una plaça de toros, no te res a veure amb els arabs i Las Arenas s'ha proclamat com a Bé Cultural a protetgir per la seva estructura arabesca. Sembla mes una mesquita que una plaça de toros i entre mig de les seves finestres un Miró. Vol dir aixo que els catalans estem per la multiculturalitat? Vol dir que a través dels anys hem sabut compatibiltzar les diferentes influencias que hem rebut i/o sofert?. No que carai, es una casualitat, es una aiguabarreig que he vistde sobte  i m'ha semblat que estaba descobrint el Mediterrani, pero no he pogut resistir la tentació de fer la foto dels cinc elements a través d'una finestra: els arabs, els toros, el comerc, Miró i els fanals anticontaminació. Un aguabarreig interesant i res mes.