No soc massa donat a ensabonar els futbolistes, ells sols ja es fan la seva propaganda, tenen tribuna oberta per parlar d'ells, de la seva feina, del que volen guanyar, dels seus oponents, i fins i tot de rebutjar les crítiques, encertades o no. Els futbolistes sempre que volen tenen un micro o una ploma per fer servir com a altaveu.
Pero sí que puc opinar sobre determinats futbolistes, alguns d'ells perque no solament els he vist i retratat, sinó que he passat hores al seu costat, en els viatges, en els entrenaments, les concentracions, en els moments crítics després de les derrotes o durant l'euforia de les victòries.
Per això, aquest matí plujós, mentre mirava aquesta fotografía del gran Johan Cruyff m'he fixat sobre tot en la musculatura d'aquest home. M'he fixat amb l'aparença de flexibilitat de les seves cames tot i que no està mancat de múscul, un múscul llarg i tivant que rarament es veu en un futbolista. Vist amb calça curta Johan no respòn a l'estereotip de futbolista.
És per això que puc afirmar que Johan Cruyff és un home diferent, un personatge que trenca els motllos tradicionals. Amb una fasomía i un físic escardalenc més apte per un saltador d'alçada que atra cosa, esdevé un dels més grans futbolistes que he vist mai i que ha protagonitzat episodis esportius d'un nivell extraordinari xutant una pilota. A l'Ajax, a la Selecció Holandesa i al Barça va suposar la revolució perquè és un home diferent.
Si l'escoltem amb atenció quan parla ens en podem adonar que la seva manera d'explicar qualssevol cosa és diferent a la resta d'humans, fins i tot de vegades costa d'entendre perquè la seva manera de veure i pensar les coses és força diferent.
Recordo com si fós ahir quan es va fer càrrec del primer equip del Barça com a entrenador i va sortir al camp d'entrenament de La Masia amb petos de tres colors i un de blanc, i engega un rondo diabòlic: els grocs van amb els blaus quan els vermells tenen la pilota, i quan la tenen els grocs van junts blaus i vermells, però quan la pilota és dels vermells són aliats grocs i blaus, però agafeu-vos perquè el que va de blanc sempre va amb els que tenen la pilota.
D'entendre no costa massa, però de posar-ho a la pràctica de cop i volta és dificilíssim. De fet els primers rondos a lo Cruyff van ser un degavell d'errors, riotes, caigudes de cul de desconcert...ja us podeu imaginar el panorama. Però s'en va sortir perquè deia que el camp és un rondo gegant, i va crear un estil de joc únic que finalment ha perfeccionat en Pep Guardiola, un dels seus deixebles.
Va fer el mateix jugant amb tres porteries, combinaciones de totes menes a tres bandes, però també va inventar el rondo amb l'infiltrat. Exemple: Cinc jugadors en cercle controlant la pilota, dos al centre per robarla però un de l'equip de fora és dins fent nosa als que intenten robar i combina amb els de fora. Galimaties. Un gran galimaties a l'inici, i quan els jugadors li diuen: "Míster que eso es muy complicado" respòn: "Que no ves que es lo que pasa en el campo o que te crees que hace Bakero entre tantos contrarios"? Brutal!
Són les coses que només fan els homes diferents i com un d'ells Johan Cruyff va construir un estil de joc únic que ha perfeccionat un altre diferent, un tal Pep Guardiola.
