De bon matí

De bon matí quan els estels es ponen hem de suortir per guanyar el pic gegant. Es la canço que ens ensenyaba el meu pare quan ens feia adictes a la muntanya, excursionistes de "tresmils" , els cims mes alts del Pirineu.
Ara cada vegada que surto de casa a bona hora i veig l'albada estic tentat de baixar de cotxe o la moto i cantar aquesta canço a pit descobert. Aquest matí en aquella hora incerta en que els color son tant suaus i fan pampallugues les llums de la ciutat m'he aturat al mirador de l'Arrabassada i amb una miqueta de fresca de tardor m'he esplaiat, cantant i fent una foto del moment que sempre es magic.
Os deixo la magnifica lletra de la canço "Els pics gegants" sobre tot perque m'agrada.


"De bon matí, Quan els estels es ponen, 
Hem de sortir per guanyar el pic gegant, 
L’oreig és pur, tranquil el cel clareja 
I amb pas ben dur encetem la cançó

Avant, avant, que trenca l’alba, 

Si anem pujant s’abaixa el cim. 

Prenem la corda i el piolet, 

Amunt el cor que el pic és dret. 

Per passar el glaç grampons calcem 

I el gran gegant per fi vencem.

Vessants d’avets De Mont Perdut i Aneto 

Ves els Posets esguardem l’infinit

Bells Encantats, Peguera i Bessiberris 

Cims albirats de neu tots sóu reblerts 

Cantem de cor, a la natura, 

Suprem amor del muntanyenc, 

Lleugers correm com els isards 

Per llits pendís vers nostres llars. 

Curulls de joia i encisats 

Fem un adéu als cims aimats"